Residències universitàries a prop Universidad Internacional Menéndez Pelayo

Informació sobre Universidad Internacional Menéndez Pelayo

1908-1936:

Al gener de 1908, l'Ajuntament de Santander acorda donar a S.M. el Rei Alfons XIII la península de la Magdalena i construir per subscripció popular un Palau Reial.

Per a l'elecció del projecte arquitectónic de l'edifici, l'Ajuntament convocó un concurs que van guanyar els santanderins Gonzalo Bringas i Javier González Riancho. El 4 d'agost de 1913, els Reis van prendre possessió del Palau, moblat i decorat sota la direcció de la Reina, Doña Victoria Eugenia.

Ferran dels R&iacutesDurant 17 anys, el Palau va ser residència estiuenca dels Reis. Després de la proclamació de la II República, l'abril de 1931, el Palau va romandreó tancat. A l'anterior següent, el Govern aprova, a proposta del ministre d'Instrucció Pública, Fernando dels Rís, el decret pel qual es cre&oacut; la Universitat Internacional d'Estiu de Santander, els cursos del qual tindran per seu a partir de llavors el Palau de la Magdalena, i de la qual va ser nomenat Rector l'historiador i filóleg Raméndez Pidal. Pel mateix decret es nomenó Secretari General al poeta i professor Pedro Salinas, veritable inspirador dâ€™aquesta nova i singular institució universitària.

Als estius del períod 1933-36, es va desenvolupar; al Palau un ampli nombre de cursos sobre els temes m&eacutes;s rellevants de lépoca, así com sobre llengua i literatura espanyoles per a estrangers que des de 1926 havien estat impartits per la Societat Menéndez Pelayo i els de l'Institut Médic per a postgraduats que van tenir com a escenari la Casa Salut de Valdecilla.

1945-1974:

Interrompudes les activitats de la Universitat Internacional per la Guerra Civil, l'estiu de 1938 el Ministeri d'Educació Nacional confió a la Societat Menéndez Pelayo l'organització de cursos de llengua i literatura per a estrangers. I el novembre de 1945, el Govern, a instàncies del ministre d'Educació Nacional, José Ibáñez Martí, aprovó un decret pel qual es cre&oacut; la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Santander, amb seu a l'antic Hospital de San Rafael. La nova institució inició les seves tasques el 1947, principalment al Seminari diocesà de Monte Corbá, encara que també en altres centres educatius de la ciutat.

L'estiu de 1949, la Universitat va tornar; a tenir com a seu principal el Palau de la Magdalena, per graciosa concessió de S.A. Real el Comte de Barcelona, Don Joan de Borbó.

José Hierro (1972) El seu primer rector va ser Ciriaco Pérez Bustamante, qui va mantenir les tres grans activitats académiques de la Universitat: els cursos de problemes contemporanis i d'humanitats, els de llengua i literatura per a estrangers, i els de ciències médiques a la Casa de Salut Valdecilla.

Tres noms -Pedro Laín Entralgo, Rafael Lapesa i Emilio Díaz Caneja- van encapçalar i van reflectir la qualitat intel·lectual i científica de l'extensa nómina dels professors que exerceixó el seu magisteri en els diferents cursos –cada vegada m&eacutes;s diversificats i especialitzats- que van anar configurant el programa general de la institució educativa.

Atès el creixement constant de les activitats de la Universitat, es va fer necessària la creació d'un campus universitari a Las Llamas, amb edificis dotats tant d'aules per a la docència com de serveis d'acollida i residència per als estudiants estrangers que van seguir els cursos de llengua, literatura i cultura espanyoles, i per als alumnes matriculats als cursos d'humanitats. Al professor Pérez Bustamante, li va succeiró el 1968 Florentino Pérez Embid com a Rector de la Universitat.

1975-1982:

En aquest període la UIMP (sigles que es van anar consolidant amb el pas del temps com a acrónim de la Universitat) va estar regida per Francisco Ynduráin (1974-1980) i per Raúl Morodo (1980-1983). Vuit anys en què la Universitat s'afirmi; com una notable empresa d'educació superior, capaç de superar els canvis produïts a la vida española en una complexa época de transició política. Una auténtica “illa de llibertat”, com la definió un poeta i professor universitari, que va conèixeró bé aquesta Universitat.

Vuit anys en què la Universitat s'afirmi; com una notable empresa d'educació superior, capaç de superar els canvis produïts a la vida española en una complexa época de transició política.

El culte i el respecte als sabers humanístics i científics es van considerar com la raó de ser d'una institució que, des del primer moment, va tenir com a objectiu "satisfer dues necessitats igualment desitjables i indispensables per a una formaci&oacut ;cultura moderna: atenció als requeriments humans universals que han de suscitar-se en tota consciència sensible, i destresa en l'esclariment de problemes técnics minuciosament delimitats i que representen un avenç positiu en una especial disciplina". Año rere añ va anar augmentant el nombre i especialització dels cursos programats, en un afá d'atendre tant les novetats aparegudes en els diferents camps de les ciències socials, humanístiques, experimentals i tecnol&oa; giques, com els requeriments i expectatives dels alumnes de les diferents Facultats universitàries.

Així mateix es van estendre les activitats culturals de música, teatre, recitals polítics, cinema, etc., paral·leles als grans festivals de la Plaça Porticada i especialment apreciades pels estudiants estrangers. Al seu torn la fundació de la Universitat de Cantàbria (1972) facilitó l'aprofitament més gran dels edificis del campus de Las Llamas, en ser compartits i utilitzats tot l'antilde;o per les dues institucions universitàries.

1983 - Actualitat:

Ernest LluchUn període extens en el temps i intens en el quefer de la Universitat. Els seus Rectors al llarg del mateix van ser els professors Santiago Roldén Peix (1983-1989), Ernest Lluch Martí (1989-1995), José Luís García Delgado (1995-2004), Luciano Parejo Alfonso (2005-2006) i Salvador Ordóñez Delgado (2006-2012). Des de desembre de 2012 el Rector Ã©s César Nombela Cano, Catedr&agcute;tic de Microbiología de la Universitat Complutense de Madrid i ex-President del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Durant aquestes tres décades, la UIMP ha experimentat canvis notables en la seva estructura, instal·lacions i funcionament. D'una banda, l'emblemàtica seu de la Magdalena ha vist néixer altres seus repartides per tota la geografia nacional: Barcelona, Cartagena, La Coru&ntildea, Conca, Granada, La Línia de La Concepció, Pirineus (a Osca), Santa Creu de Tenerife, Sevilla, València; i sorgir un altre campus santanderí a Las Llamas, al costat de la Universitat de Cantàbria, on s'ha construït el Col·legi Major Torres Quevedo i diversos pavellons docents i de serveis. Les seus fan una part apreciable i creixent de tota l'activitat de la UIMP.

El 1993 van començar les obres de rehabilitació de les edificacions de La Magdalena, tant Palau com Caballerizas. Es van reformar les aules, habitacions, i àrees de serveis; es van introduir nous sistemes i equips de suport a la docčncia i per millorar la gestió administrativa, etc. Un cop acabades aquestes obres, es procedirà; a la solemne inauguració el 14 de juny de 1995 per Ses Majestats Don Juan Carlos i Do&a Sofía.

Durant aquest període el programa académic de la Universitat va anar incorporant nous tipus de cursos i activitats:

- Els Cursos Magistrals i els anomenats "L'autor i la seva obra", a càrrec d'un sol professor.

- Les Escoles, concebudes com a seminaris de marcat carc´cter académic, en &reacute;rees com Antropología social, Biología molecular, Filosofía de la Cincia, Enginyeria dels Nutriologí ;n, Psicología, Teologia, etc.

- Ll Aula del Mar "Rector Jordá", en col·laboració amb la Universitat de Cantàbria i l'Autoritat Portuària de Santander, emplaçada al Far de la Magdalena, i transformada posteriorment al CITAP (Centre Internacional de Tecnología i Administració n Portuària).

- L'Aula Ortega i Gasset, d'iniciació als estudis universitaris per a alumnes que culminen el seu batxillerat amb qualificacions excepcionalment brillants.

- A l'&lcute;ltima década han sorgit amb força dues noves activitats: els cursos d'idiomes (Español com a llengua estrangera i Immersió a Anglčés) i un catáleg creixent de Postgraus propis i oficials, creats en col·laboració amb el CSIC, el Banc d'España, i altres entitats.

El 2002 es van publicar uns nous Estatuts de la Universitat, a fi de definir millor els seus objectius, estructura de govern i funcionament. La UIMP va quedar; configurada com a organisme autónom, dins de l'Administració General de l'Estat.

En l'aspecte institucional cal citar també l'aparició de la Fundació General de la UIMP, per col·laborar i donar suport a les activitats de la Universitat, entitat que ha estat absorbida recentment per la Fundació per a la Projecció de les universitats espanyoles (Universidad.es).

Des de 1987, la Universitat patrocina i convoca anualment el "Premi Internacional Menéndez Pelayo", instituït gràcies al mecenatge del santanderí-mexicà Eulalio Ferrer, tristament mort el març de 2009. L'objectiu del Premi és destacar la tasca literària o científica de personalitats l'obra de les quals tingui una repercussió i dimensió humanística com la realitzada per Marcelino Menéndez Pelayo. Est&agcut; dirigit als paísos de parla española o portuguesa, i la proposta dels candidats prové dâ€™Universitats, Acadèmies, i altres Institucions i centres vinculats a la cultura.