Residències universitàries a prop Universidad de Santiago de Compostela

Amb més de cinc-cents anys d'existència, la Universitat de Santiago de Compostel·la és una institució amb vocació de futur i capacitat de projecció més allà; de les seves fronteres naturals, sempre atenta a les necessitats de la societat en què constitueix un referent acadèmic i en què desenvolupa la seva tasca docent i investigadora. Segles d'història que ens apropen el valor afegit de l'experiència al camí que l'USC est&ag; marcant en la consecució dels seus reptes presents i futurs.

El primer germen de la Universitat de Santiago est&ag; vinculat a l'acció personal d'un notari compostel·là anomenat Lope Gómez de Marzoa, que crea el 1495, amb el suport de l'abat de Sant Martí Pinario, una escola per a pobres coneguda com a Estudi de Gramática, instal·lada a unes dependències del monestir de Sant Paio d'Antealtares. Des d’aquest moment, s’obre un període d’incertesa fonamentat en l’escassetat de recursos. L'any 1504, accedeix a aquesta institució educativa la família Diego de Muros. Aquest religiós aconsegueix que el Papa Juli II concedeixi una butlla que permet la realització d'estudis superiors a l'Estudi Vell o de Gramática.

El període en què la Universitat aconsegueix el seu desenvolupament definitiu ve definit per la figura d'Alonso III de Fonseca, que va ser nomenat arquebisbe de Santiago el 1507 heretant el títol del seu pare Fonseca II. Alonso de Fonseca est&ag; considerat com una persona extremadament culta, un home del Renaixement, mecenes de nombrosos artistes i savis del moment, que sovint havia mantingut contacte amb pensadors com Erasme de Rótterdam.

D'aquesta época data la compra per a la Universitat de l\'antic Hospital de Pelegrins per tal de transformar-lo en el col·legi universitari. Es construeix el de Santiago Alfeo, avui anomenat Col·legi de Fonseca, epicentre de la vida universitària fins a la segona meitat del segle XVIII. A finals del segle XVI i principis del XVII es creen el col·legi de Sant Patrici o dels Irlandesos i el de Sant Climent, ia mitjan segle es trasllada el de Sant Xerome a la seva actualització.

Aquests col·legis, de manera diferent del que passa avui en dia, aglutinaven tots els estudis en un mateix edifici, on també es residia en r&ag;te; En aquella poca l'oferta formativa estava configurada per la teologia, la gramàtica i les arts, disciplines que més tard es completaran amb l'estudi de les Lleis i la Medicina, amb atenció gairebé exclusiva , en el cas de les lleis, al dret eclesiàstic, i preocupats per la salut de l'ànima més que per la cura del cos, en el cas de la Medicina.

El segle XVIII comporta una transformació profunda a la Universitat de Santiago de Compostela, completant-se assí el procés de secularització de la institució en allunyar-se del control eclesiástic. La dinámica centralitzadora a la qual es veín sotmeses les institucions en aquesta época contribueix a que la Universitat perdi certa autonomía. Va ser en aquell moment quan Carles III concedeix la condició de règia a la USC, añadient al seu distintiu la corona reial que, sobre les armes de Castella, León i Galícia, i al costat dels emblemes her&eacutes; fundadors més destacats, s'integra a l'escut.

Després de l'expulsió dels jesuïtes, ordenada per Carles III, li concedeix a la Universitat els terrenys i edificis que aquesta ordre religiosa posseïa a Santiago, passant a constituir el centre de la nova universitat il·lustrada. Immediatament es realitza un nou pla d’estudis que recupera disciplines cedides a certes congregacions religioses, crea graus académics i introdueix nous ensenyaments práctics i científics, com Física Experimental o Química.

L'arribada del segle XX porta a la Universitat de Santiago una nova generació d'intel·lectuals, futurs protagonistes de bona part del ressorgiment cultural de Galícia en aquella &poca;poca. Paral·lelament, els diferents corrents de pensament en els diferents camps científics troben a l'USC acollida i impuls, cosa que propicia l'acostament a la USC de figures clau en els diferents àmbits de la ciència. En aquest període, l'USC experimenta un augment significatiu del vostre nombre d'alumnes assí com de les curses ofertes, amb la consegüent dotació d'infraestructures. D'aquesta manera, es finalitza l'ampliació de l'edifici de la Universitat, l'actual Facultat de Geografia i Història, construint-se a més el Col·legi de Veterinària (actual Parlament de Galícia), el Col·legi de Sordmuts (seu de la Xunta de Galícia) i la Facultat de Medicina. Un altre gran projecte va ser la Residència Universitària, realitzada a la década de 1930. En definitiva, es tracta d\'un període d\'expansió realitat gallega.

Una altra característica que va comportar el segle XX va ser l\'inici de les relacions amb institucions d\'enseñança universitària estrangeres, en un primer moment fonamentalment portugueses, assí com l'accés de la dona a les aules (curs 1913-1914). A m&eacutes; s'incrementa de forma notable el volum de llibres de la institució, amb noves i destacades donacions, com la de la Biblioteca América.

En aquesta progressió, l'aixecament militar contra el govern de la república i l'esclat de la guerra civil van donar un nou sentit al camí que estava traçant la universitat compostel·lana. Els colpistes van dominar la ciutat, van depurar la universitat imposant un nou rector i normes com les de pregar abans i després de cada classe. Però l'oposició antifranquista a Santiago provenía justament dels intel·lectuals i dels estudiants i no dels moviments obrers, tal com havia succeït a A Coruña, Vigo o Ferrol, per citar alguns exemples.

A les últimes diaques, ja segregades les universitats d'A Corunya i Vigo, la USC va continuar; el seu creixement fins a comptar a finals dels anys 90 amb més de 45.000 estudiants. En l'actualitat, entre els seus dos campus de Santiago i Lugo, els universitaris disposen de prop de trenta centres, prop de vuitanta departaments i més de seixanta titulacions, a més de nombroses instal·lacions com els instituts de recerca, residències universitàries , instal·lacions esportives o culturals, biblioteques, etc. En fi, després de més de cinc segles, la Universitat de Santiago de Compostel·la segueix mirant amb decisió al futur, respectant el seu passat, però promovent cada dia noves iniciatives, posant el coneixement i el seu lideratge al servei de la societat a què es deu.